L'antioxidant natural més important de la naturalesa. Una tassa equival a dotze sucs de taronja. El te de la longevitat és l'antioxidant natural més potent de la naturalesa per el seu alt nivell de polifenols i el seu procés natural d'elaboració (no es fermenta, sinó quees deixa secar al sol). Conegut també com l'elixir de la joventut, el te blanc és el més exquisit i refinat dels que es coneixen i, per tant, el méscar, perquè en comptes de fulla sencera, com es fa en la resta de les variants de te, en aquest es recullen només els brots que és on es concentra tota l'energia de la planta. Aqeusts brots, encara sense obrir, estan recoberts d'un borrisol blanc(d'aquí el seu nom: te blanc d'agulles de plata). Es cultiva durant uns pocs dies cada primavera, quan les fulles comencen a brotar. És 3 vegades més antioxidant que el te verd i és bastant més eficaç que la vitamina C i la vitamina E juntes.

"PURA SALUT" Al llarg dels anys, els xinesos han considerat el té una de les 50 plantes medicinals bàsiques. El te verd no es fermenta i això fa que mantingui les catequines, que són poderosos antioxidants i amb extraordinaris efectes sobre la salut (conté teïna, tot i que menys que el te negre). Tot i que el te es porta consumint milers d'anys, fan tan sols unes dècades que es van realitzar investigacions científiques sèries per documentar els potencials beneficis que el seu consum comporta per la salut.

Beure cada dia te negre reduiria la concentració d'una hormona associada a l'estrès i contribuiria indirectament en prevenir les malalties cardiovasculars, segons un estudi dut a terme a la Gran Bretanya. Els resultats de l'estudi han pogut demostrar que els nivells en sang del cortisol en els participants que van prendre 4 tasses de te negre al dia durant 6 setmanes havien disminuït un 20% més que en els participants del grup testimoni que van prendre un te fictici. Se'ls va demanar primer a 75 homes d'entre 18 a 55 anys que s'abstinguessin de tot consum de te, cafè, anti inflamatoris així com de fruites i verdures riques en flavonoides, durant els 30 dies anteriors al començament de l'assaig clínic. Després es van dividir els participants en 2 grups, a l'atzar. Els participants d'un grup van prendre te negre mentre que el grup testimoni va prendre una beguda el sabor era similar al del te, però desproveït d'ingredient actiu. Tots els subjectes es van sotmetre a diverses tasques per desencadenar reaccions fisiològiques relacionades amb l'estrès. Unes analítiques abans i després de les tasques van servir per mesurar les concentracions de les plaquetes sanguínies i de cortisol, així com el ritme cardíac i la tensió arterial. Cinquanta minuts després, els nivells de cortisol havien disminuït en un 47% en els bevedors de te, en comparació amb els que van prendre la beguda placebo en els quals només havia baixat en un 27%. Els investigadors també es van fixar en que l'activació de les plaquetes sanguínies (associada amb la coagulació i amb el risc d'infart), era més feble en el grup del te. Aquestes dades porten els investigadors a concloure que el te negre també podria contribuir, de forma indirecta, en prevenir les malalties cardiovasculars.